Avui tot tornant cap a casa he vist caure un estel. I és que mai n'havia vist cap i m'ha fet il-lusió. De fet, me n'ha fet tanta que he pensat en un desig. I després m'hi he repensat i n'he pensat un altre 'compost' (o més aviat dos encadenats), però no se si això és trampa en el terreny de les supersticions.

El següent que m'ha passat és que m'he adonat, per un moment, amb el sentit de la il-lusió pels núvols, de que estava en un estat d'eufòria -interna- i un gran benestar m'ha omplert. I he caminat pel mateix carrer de sempre, camí a casa, tot content i pensant lo bonic que és tenir/estar de bon humor. El carrer s'havía transformat completament. He començat a veure les coses amb un altre caire, m'he fixat en coses que no havía tingut en compte mai, i al creuarme amb la gent he tingut un altre tipus de sensació envers la de costum. I és que l'estat d'ànim és algo tant important que no nomès esdevé en un benestar -físic i psíquic- en nosaltres mateixos, sino també en els que ens rodejen día a día.

I tement que aquesta cosa tant efímera s'acabés i se m'escapés de les mans, he decidit escriue-ho per donar-ho a conèixer als demés i, alhora, fer-me memòria a mi mateix de quan passi pitjors moments. Però... ¿que potser hem servirà llegir això? ¿Hem canviarà l'estat d'ànim? ¿Actuarà com a amulet?

Ah! No os penso dir qué he desitjat ;)